Resum de la sessió 5: Notes sobre el gènere a El Capital de Marx

El text de Silvia Federici Notes sobre el gènere a El Capital de Marx, parla del tractament que Marx va donar a la qüestió del gènere en una de les seves obres més importants: El Capital. Per a Federici, si bé “en els treballs primerencs de Marx es poden trobar denúncies sobre les desigualtats de gènere i el control patriarcal a la família i a la societat”, aquest no havia teoritzat en profunditat sobre el gènere. Concretament, Marx havia obviat la importància que el treball domèstic, generalment realitzat per dones, té en la reproducció de la força de treball (l'anomenat "treball reproductiu"). D'aquesta manera, el moviment comunista havia tendit a naturalitzar i devaluar el treball domèstic exercit per les dones en les seves anàlisis, assumint que aquesta desigualtat seria superada ràpidament a mesura que la família obrera fos transformada per l'incorporació de les dones a la feina industrial.

En tant que el Marxisme, com a ideologia revolucionària, no es troba ancorat exclusivament a l'obra de Marx ni a la literalitat dels seus textos, sinó que està obert a avenços qualitatius en els seus aspectes més essencials, així com a ser enriquit per noves experiències revolucionàries i per aprofundir en certes qüestions, els estudis de Federici sobre el treball domèstic són rellevants per completar la posició comunista respecte al gènere. En aquest sentit, Federici ressalta la importància del mètode històric materialista en les seves investigacions i treballa amb les categories econòmiques pròpies del marxisme per aprofundir en la centralitat del treball domèstic en la reproducció. Tot i així, veurem que això tampoc no implica que totes les interpretacions que fa siguin necessàriament correctes.

Abans d'entrar al paper del treball domèstic, recordem en termes resumits l'argument que Marx presenta a El Capital sobre la força de treball, i alguns dels seus conceptes bàsics:

Sota el mode de producció capitalista, la força de treball funciona com una mercaderia. La classe obrera, desposseïda dels mitjans de producció, es veu forçada a vendre la seva força de treball (és a dir, la seva capacitat mental i física de fer una tasca) com una mercaderia al mercat. I quin és el valor de canvi d'aquesta mercaderia al mercat? Com tota mercaderia, el seu valor estarà regulat pel temps de treball socialment necessari per a la seva producció, és a dir, el temps mitjà que requereix produir un valor d'ús sota condicions normals de producció d'una societat concreta. Per tant, en aquest cas el valor de la força de treball d'una persona consistirà en tots aquells mitjans de subsistència necessaris per sustentar la seva capacitat de treballar, determinada en gran part per l'estàndard de vida que s'ha anat assentant històricament a cada país (en termes d'alimentació, habitatge, educació, sanitat, lleure etc). Com és obvi, els mitjans de subsistència també inclouen tot allò necessari perquè la classe obrera pugui tenir una descendència que assumeixi el seu relleu, perpetuant l'existència de la força de treball al mercat.

En aquest sentit, el valor de canvi d'aquesta força de treball, el seu preu, serà expressat en la forma d'un salari que generalment rondarà al voltant d'una quantitat de diners suficients per cobrir les despeses que suposa per a la persona “reposar” la seva capacitat psíquica i física per seguir anant a la feina. El problema rau en que, al llarg de la seva jornada laboral, el treballador o treballadora productiu acabarà creant més valor per al capitalista que el necessari per reposar la seva força de treball. Tanmateix, aquest valor excedent no serà remunerat. Es tracta d'una plusvàlua que serà apropiada pel capitalista i que representa l'origen dels guanys.

D'altra banda, per treball domèstic hem d'entendre totes aquelles tasques pròpies de l'esfera de la “casa” (com cuinar, compra d'aliments, neteja, cures etc.) que normalment són realitzats per dones i que són gaudits per la resta de membres de la família, complint un paper essencial en la reproducció de la força de treball, malgrat que a El Capital generalment es retrata el treballador merament com un “comprador de mercaderies autosuficient” que es reprodueix a si mateix, ometent la qüestió del gènere. De vegades, a més de les tasques domèstiques, moltes dones també exerceixen una tasca com a treballadores, fent evident que pateixen una doble opressió: com a dona per una banda, i com a treballadora per una altra. No obstant això, és important diferenciar entre el treball assalariat per al capital emmarcat al circuit de producció i circulació de mercaderies, i el treball domèstic dins de la unitat familiar, que no produeix mercaderies com a tal, però genera valors d'ús per al consum de la resta membres de la família.

Pel que fa a les dones obreres, Federici sosté al text que si bé el desenvolupament inicial de la indústria fabril havia suposat la introducció al mercat laboral de moltes dones, un alt percentatge d'elles havia acabat deixant aquests llocs una vegada havien tingut fills, per allò que el treball domèstic seguia sent realment el “pilar de l'organització capitalista del treball”. En aquest sentit, presenta Marx com un pensador excessivament determinista, que creia cegament en el “rol alliberador de la industrialització”. Si bé és cert que Marx i Engels van tendir a obviar la força amb què el patriarcat seguia permeant en el si del propi del proletariat i en la “família obrera”, també és veritat que la força de treball femenina ha continuat sent emprada al mercat laboral en els darrers temps de manera constant (sovint “facilitada” per jornades parcials), i que el procés d'industrialització sí que ha afectat significativament algunes dinàmiques del treball domèstic (per exemple pel que fa al desenvolupament de nous aparells tecnològics de neteja, o sector del menjar ràpid o preparat), encara que segueixi realitzant-se majoritàriament per dones. En qualsevol cas, també caldria analitzar la diferència en com es manifesta aquest treball domèstic als països dominants i als països dominats, qüestió pràcticament absent en el text de Federici. I és que la rigidesa dels rols de gènere, la manca d'accés a certs béns de consum, i la devaluació de la força de treball pesa especialment sobre els països sota domini imperialista (de fet podem veure com aquesta dinàmica també té les seves ramificacions als països capitalistes avançats, on gran part del treball de neteja i cures que es realitza als països capitalistes avançats és exercit per treballadores migrants).

El posicionament de Federici en termes estratègics també és ambigu, afirmant que des d'un punt de vista pràctic “com a dones, no ens havíem d'unir als homes a la fàbrica per ser part de la classe treballadora i lliurar una lluita anticapitalista ( …) podíem lluitar de manera autònoma, començant pel nostre propi treball a casa”. Si bé les formes d'organització del moviment femení proletari estaran intervingudes per les pròpies especificitats, com a comunistes entenem que aquestes no han de tenir un objectiu divorciat de la resta, i que la seva lluita haurà d'estar subjecta a una estratègia revolucionària integral contra l'estat capitalista. També cal assenyalar que en alguns dels seus escrits Federici també sembla insistir en la idea que l'estratègia revolucionària s'ha de construir en virtut de l'apoderament de comunitats alternatives (els “commons”); una posició que fetitxitza i essencialitza la idea de “comunitat” i per tant el pur movimentisme amb independència de la línia política que sigui predominant al seu si, pràcticament defensant l'organització autònoma com un fi en si mateix, desplaçant la centralitat de la presa del poder en l'estratègia comunista.

Comprendre la importància i la funció del treball domèstic al món capitalista contribueix a l'anàlisi de l'opressió de les dones des d'una perspectiva socialista científica, i suposa una de les bases sobre les quals promoure una línia proletària al si del moviment feminista, la línia burgesa del qual prefereix vendre'ns la idea de la “dona emprenedora” com a sinònim de dona empoderada. No obstant això, com a comunistes no busquem una mera igualtat formal o legal entre gèneres, sinó que entenem que vindrà de la mà d'una revolució que superi el mode de producció capitalista, i que la socialització del treball domèstic únicament serà realment efectiva sota una societat que no estigui guiada per l'acumulació capitalista i on les forces productives siguin posades sota control proletari. La igualtat de gènere, però, no es donarà màgicament durant el procés de construcció socialista; la lluita feminina proletaria s'ha de donar abans, durant i després de la revolució.