Resum de la sessió 4: Sobre la pràctica

A Sobre la pràctica Mao realitza una exposició sobre el funcionament del procés cognitiu en els éssers humans, des de la seva etapa perceptiva inferior a la seva etapa lògica superior. Entendre aquest moviment en termes de la dialèctica-materialista ens pot servir per analitzar petits processos cognitius (per exemple, conèixer una sola cosa, un sol treball) o processos més grans (per exemple, conèixer una societat o una revolució), tal com veurem, comprendre aquest procés és d'especial rellevància per concretar la nostra pràctica revolucionària com a comunistes.

1.- El coneixement perceptiu i el coneixement racional

En la descripció del procés cognitiu Mao identifica, en primer lloc, una etapa inferior sustentada en la percepció sensorial i les impressions. Aquest coneixement perceptiu es dóna quan la persona, mitjançant els seus òrgans sensorials físics, entra en contacte amb els objectes del món extern. D'aquest contacte sorgeixen una sèrie d'impressions que el cervell identifica inicialment com a fenòmens, com a aspectes separats, focalitzat en les relacions externes de les coses.

Per exemple, al seu dia a dia una persona pot percebre una sèrie de fenòmens de manera inconnexa: que s'està donant una guerra a un país, que hi ha gent sense sostre malvivint al carrer, que un necessita treballar per guanyar diners i poder fer la compra i pagar el lloguer, que els preus dels productes han pujat etc.

No obstant això, és a través de la repetició d'aquestes percepcions i impressions en el transcurs de la vida d'una persona, que es fa un salt de quantitatiu a qualitatiu en el coneixement, mitjançant el qual s'arriba a un estadi superior del procés cognitiu.

Aquesta etapa superior se sustenta en la síntesi de dades (ordenant-les i reconstruint-les), formant conceptes dels quals s'infereixen unes conclusions lògiques. En contrast amb les percepcions sensorials, aquest coneixement racional intenta assolir la totalitat, l'essència i les relacions internes de les coses, de les lleis i dels processos.

Seguint amb l'exemple anterior, suposem que es fa aquest salt qualitatiu en el procés cognitiu de la persona, elaborant conceptes i arribant a una sèrie de conclusions lògiques sobre la societat on viu: per exemple, que aquesta obeeix a un mode de producció concret, que pertany a una classe desposseïda dels mitjans de producció existents, que ha de vendre la seva força de treball per un salari, i que així es donen certes tendències i lleis, com la monopolització, les crisis o el desenvolupament de l'imperialisme.

Les coses no es presenten ja com a esferes aïllades, sinó com a conceptes que condueixen a la comprensió de les coses en la seva totalitat (de la seva història i de la seva situació actual al món) i de la seva essència (de la seva naturalesa i les relacions internes entre una cosa i l'altra).

2.- La naturalesa materialista-dialèctica del coneixement

Però Mao no desitja reduir el coneixement merament a l'experiència (empirisme) o la lògica (racionalisme) o catalogar-ne un com a més fiable que l'altre, sinó que considera necessari entendre'ls en la seva totalitat materialista-dialèctica: el coneixement racional necessàriament se sustenta i comença amb el coneixement perceptiu, “només la pràctica social pot donar lloc al coneixement humà, i sols ella pot iniciar per a les persones l’adquisició d’experiència perceptiva des del món objectiu”; al seu torn, el coneixement perceptiu necessita necessàriament ser aprofundit i elevat pel coneixement racional, “aquest coneixement reconstruït deixa de ser buit o deixa de ser dubtós; al contrari, qualsevol cosa que ha estat reconstruïda científicament en el procés cognitiu, sobre la base de la pràctica, reflecteix, com Lenin va dir, la realitat objectiva, de manera més profunda, més veritable, més plena”.

Com veurem, aquesta interrelació entre les dues etapes del coneixement, enteses com un procés integral, com un moviment materialista-dialèctic, té una sèrie d'implicacions sobre com desenvolupar la nostra pràctica revolucionària. Com assenyala Mao, la filosofia marxista va sostenir que “el problema més important no rau a entendre les lleis del món objectiu i per tant ser capaços d'explicar-lo, sinó en aplicar el coneixement d'aquestes lleis de forma activa per canviar el món”.

3.- La pràctica revolucionària

- El coneixement en relació amb la producció i la lluita de classes

Per a Mao la naturalesa del procés cognitiu s'ha de posar en relació amb la producció, ja que és la principal esfera de què parteix la pràctica social. La manera com l'ésser humà organitza la seva pròpia producció per sobreviure i reproduir-se depèn en última instància de la producció material, que genera alhora unes relacions de producció concretes (com la relació entre ésser humà i naturalesa, o entre les persones).

Aquesta activitat social pren moltes formes: com a vida política, com a activitats científiques i artístiques, e inevitablement, com a lluita de classes. “En una societat de classes cadascú viu com a membre d'una classe particular, i cada tipus de pensament està estampat amb la marca d'una classe”. Un burgès i un proletari portaran a terme la seva pràctica diària des de perspectives diferents, socialitzaran de manera diferents i probablement tindran un marc d'idees i de referents diferents, les seves idees sobre allò que implica el “treball” o sobre el que és “just” i “injust” seran diferents. A més, com assenyala Marx “les idees de la classe dominant són les idees dominants a cada època”, és a dir, sota el mode de producció capitalista les idees burgeses són les predominants [1]. Encara que els treballadors i treballadores assumeixin algunes crítiques al capitalisme o reivindiquin certes consignes de manera intuïtiva, això no es traduirà automàticament en una consciència de classe impermeable a la ideologia burgesa, sinó que cal que treballem activament per introduir una ideologia revolucionària que desplega aquest potencial.

En aquest sentit, Mao assenyala una cosa que Engels ja assenyalava en Del socialisme utòpic al Científic, que el grau de desenvolupament de la ideologia revolucionària és un reflex i resultat de la maduresa del propi proletariat, vinculat al desenvolupament de les forces productives sota el capitalisme: “No va ser fins que el proletariat modern va emergir juntament amb forces de producció inmenses (indústria a gran escala) que les persones van ser capaces d'adquirir un enteniment del desenvolupament de la societat global, històric i van convertir aquest coneixement en una ciència, la ciència del marxisme” [2].

- Teoria i pràctica

Una de les maneres en què Mao aterra la seva exposició sobre el procés cognitiu amb la realitat de la lluita de classes és traslladant-lo a l'esquema de teoria i pràctica revolucionària. Assenyala que la filosofia marxista té dues característiques bàsiques: Una és el seu caràcter de classe (afirma obertament que el materialisme dialèctic es troba al servei del proletariat); i l'altra és la seva practicitat (emfatitza la dependència de la teoria a la pràctica, emfatitza que la teoria es basa en la pràctica i, alhora, serveix a la pràctica).

Per tant, si vols saber una cosa concreta o una determinada classe de coses concretes directament, has de participar personalment a la lluita pràctica per canviar la realitat, per canviar aquesta cosa o classe de coses, doncs només així podràs posar-te en contacte amb aquestes com a fenòmens; només a través de la participació personal i la lluita pràctica per canviar la realitat pots descobrir l'essència d'aquesta cosa o classe de coses i comprendre'ls. En aquest sentit, el pensament que no és capaç d'adaptar-se al canvi de les circumstàncies objectives i queda desfasat es pot manifestar en una pràctica dretanista; mentre que aquells que, allunyats de la pràctica present de la majoria de les persones i de la realitat del moment, intentin introduir els seus esquemes ideals “revolucionaris” per força, tendeixen cap a l'aventurisme, cap a l'esquerranisme.

- Línia de masses

No és estrany que aquesta relació entre teoria i pràctica s'assembli a la manera com des del maoisme s'entén el treball comunista entra les masses: la línia de masses. Això significa que el Partit Comunista acudeix a les masses “com un mestre i com un estudiant”, ja que són les masses les que precisament es troben entrenades a la pràctica de la lluita de classes, en la lluita per la producció i per l'experimentació científica, i atresoren el volum més gran de coneixement en brut. El Partit recull aquest coneixement en brut, el sintetitza i l'eleva mitjançant la ciència revolucionària i torna a les masses per posar-lo en pràctica tractant de dirigir-les, donant resposta a les seves inquietuds i punts de vista [3].

Però d'on prové aquesta ciència revolucionària? Com assenyala Mao, tot i que tots els coneixements genuí s'origina de l'experiència directa, la veritat és que la majoria del nostre coneixement prové de l'experiència indirecta (tots el coneixement provinent de temps passats i de terres estrangeres, que provenen del coneixement directe d'altres persones). En aquest sentit el “marxisme-leninisme és reconegut com a veritable no només perquè així es va considerar quan es van formular científicament per Marx, Engels, Lenin i Stalin sinó perquè ha estat verificat per la pràctica de la lluita de classes revolucionària i la lluita nacional revolucionària subsegüents”.

És a dir, podem veure com totes les experiències directes del moviment revolucionari s'han acumulat amb el temps, i la seva teoria s'ha anat sintetitzant i elevant amb cada avenç pràctic. És des d'aquesta perspectiva que entenem que avui dia el marxisme-leninisme-maoisme representa el màxim exponent de la ideologia del proletariat, construïda mitjançant el cúmul de les aportacions universals més significatives nascudes a la calor de la lluita de classes, que han suposat els majors avenços qualitatius en la teoria i pràctica revolucionària.

No obstant això, encara que els comunistes comptem amb aquest coneixement acumulat pels revolucionaris en la nostra ideologia, ni sempre la comprenem al complet, ni sabem aplicar-la a totes les realitats concretes, per això és important d'acudir i fer treball polític entre les masses, evitant caure en un mer teoricisme. En definitiva, com a sentència Mao, “si vols saber la teoria i els mètodes de la revolució, has de formar part de la revolució”.

---

[1] La Ideologia alemanya / Karl Marx, Friedrich Engels.

[2] Ja vam tractar aquesta idea a la primera sessió del Grup d'Estudi amb l'obra d'Engels Del socialisme utòpic al científic. Mao assimila el procés cognitiu al desenvolupament històric del proletariat com a classe conscient: "Pel que fa al coneixement de la societat capitalista, el proletariat només es trobava en l’etapa perceptiva de la cognició en el primer període de la seva pràctica, el període del ludisme i la vaga espontània; només coneixia alguns aspectes de les relacions espontànies dels fenòmens del capitalisme. El proletariat era llavors encara una «classe en si». Però quan va assolir un segon període de la seva pràctica, el període de la conscienciació i les lluites econòmiques i polítiques organitzades, el proletariat va ser capaç d’entendre l’essència de la societat capitalista, les relacions d’explotació entre classes socials i la seva pròpia tasca històrica. Va ser capaç de fer-ho degut a la seva pròpia pràctica i perquè de la seva experièn cia en la lluita prolongada, de la qual Marx i Engels van resumir científicament en tota la seva varietat per crear una teoria del marxisme per a l’educació del proletariat. Va ser llavors quan el proletariat va esdevenir una «classe per a si»".

[3] Marxisme-Leninisme-Maoisme, la ideologia revolucionària del proletariat / Document del III Congrés del Partit Revolucionari de les i els Treballadors (PRT).